lunes, 8 de noviembre de 2010

Tema 6.(GENER) 5è PRIMÀRIA. ELS CELTES, ELS IBERS I ELS ROMANS.

ELS POBLES PREROMANS: ELS CELTES

Al llarg del primer mil·leni a. C. al nord i centre de la Península Ibèrica hi vivien pobles d'origen celta, procedents del centre d'Europa.
Vivien en poblats emmurallats, anomenats castres. Es dedicaven a la ramaderia, però també practicaven una agricultura basada en cereals.
Així mateix elaboraven peces de ceràmica i teixits de llana. Dominaven la metal·lúrgia i fabricaven eines i armes de bronze i de ferro.
No coneixien l'escriptura ni la moneda.

Els celtes eren un poble rural i guerrer, però també varen ser un poble que va destacar en l'art de l'orfebreria (bracelets i collarets) i de la forja (armes, cascs, punyals, escuts...) Eren famosos en la construcción de carros.



LA VIDA EN UN POBLAT CELTA


OBJECTES D'ORIGEN CELTA


ELS IBERS

El litoral mediterrani i el sud peninsular estaven habitats per pobles ibers. Vivien de l'agricultura i de la ramaderia. Conreaven ordi, blat, mill i plantes per fer teixits, com lli i espart.

Els poblats estaven emmurallats i situats en petites elevacions del terreny.

Coneixien el ferro i varen servir el torn per fabricar objectes de ceràmica. Eren hàbils fabricants d'objectes d'orfebreria i d'armes. Varen comerciar i varen encunyar moneda. Crearen un sistema d'escriptura propi.

Varen difondre l'ús de l'arada i adoptaren el conreu de la vinya i l'olivera. Varen aprendre a conservar el peix per mitjà de la salaó.

Ritual funerari iber.
Els ibers incineraven els seus difunts. La incineració es feia en un lloc específic: la necròpolis.





Hispània, província romana


LA CONQUESTA ROMANA

Els romans dominaven la península Itàlica i aspiraven a controlar el comerç mediterrrani. Els seus rivals eren els carteginesos.



Amb l'objectiu de dominar la Península i apoderar-se de les seves riqueses, els romans varen desembarcar a Emporion (Empúries), l'any 218 a. C.



La conquesta romana de la Península durà més de dos-cents anys i es va desenvolupar en tres fases:
  • El litoral mediterrani. (derrotaren els carteginesos i ocuparen tot el litoral ocupat pels ibers).
  •  La Meseta. (va ser una conquesta llarga).
  • La cornisa cantàbrica. (el seu domini es va completar l'any 19 a. C.

LA ROMANITZACIÓ

Per organitzar i governar el territori d'Hispània, els romans hi varen edificar moltes ciutats.

Els pobles ibers i celtes varen anar adoptant la llengua dels romans (el llatí), les lleis, les formes de govern, la religió i els costums. Aquest procés d'adaptació a la vida dels romans rep el nom de romanització.

Per conquerir un gran imperi, Roma se serví de les legions. Cada legió estava formada per un 5.000 soldats d'infanteria i centenars de genets.


La vida a les ciutats


LES ACTIVITATS URBANES

Les ciutats eren el centre de la vida social, económica, política i cultural del món romà.


COM ERA UNA CIUTAT ROMANA

Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien un traçat quadriculat. Els rics vivien en cases luxoses (domus). Els més humils habitaven en cases de pisos (insulae).
Al centre urbà hi havia el forum, que era una gran plaça envoltada (d'edificis públics, temples i comerços). La ciutat disposava de termes, amfiteatreteatrecirc. També hi havia monuments commemoratius de batalles (arcs de triumf), i obres d'enginyeria com els aqüeductes.

A la ciutat romana també hi havia persones lliures i esclaus. Els esclaus no tenien llibertat i eren propietat d'una altra persona.




La vida al camp


LES VIL·LES ROMANES


La majoria dels habitants de l'Imperi Romà vivien al camp.

Les explotacions agrícoles s'organitzaven al voltant de grans cases anomenades vil·les.

Una vil·la comprenia un conjunt d'edificacions i els camps dels voltants.



LES ACTIVITATS AGRÍCOLES

Els romans varen millorar les tècniques agrícoles dels celtes i dels ibers. Varen introduir un nou sistema d'arada, molins de tracció animal per al gra, la premsa d'oli, tècniques de regadiu i l'ús d'adobs.

Els conreus més importants a Hispània eren els típics de les terres mediterrànies: blat, vinya i oliveres.

Hispània tenia una agricultura molt rica i exportava blat, llana, espart, oli d'oliva, vi i garum (salsa de peix)

LA MINERIA I EL COMERÇ

Una bona part de la península Ibèrica va ser un centre miner important, gràcies a l'enorme quantitat de recursos que tenia. Hispània exportava cap a Roma i altres ciutats de l'Imperi: or, plata, coure, plom, ferro, sal, etc.

Els romans també fomentaren el comerç de productes agrícoles i artesans.

Per poder comerciar amb els altres pobles, varen construir una extensa xarxa de calçades (camins empedrats).




La religió romana i el cristianisme


LA RELIGIÓ DELS ROMANS

Els romans eren politeistes (creien en l'existència de molts déus).
Els més venerats eren Júpiter, Minerva i Juno.
També veneraven déus protectors de la família (lars) i els dedicaven un altar a cada casa.
L'emperador romà era adorat com si fos un déu.

  
ELS ORIGENS DEL CRISTIANISME

El cristianisme va néixer a Palestina, habitada pel poble jueu.
Els jueus conservaven una religió pròpia, el judaisme que afirmava l'existència d'un únic déu (Jahvè) i esperaven l'arribada d'un salvador (el Messies). Era una religió monoteista.
En temps de l'emperador August (segle I a.C.), al poble de Betlem, hi va néixer Jesús, fill de Josep i Maria.
Als 30 anys, Jesus de Natzaret començà a predicar un nou missatge religiós i alguns jueus el varen reconèixer com el Messies, el Fill de Déu.
La seva doctrina, el cristianisme, prometia la salvació eterna a tots els homes i dones de bona voluntat que practicassin l'amor a Déu i al proïsme. També recomanava perdonar les ofenses i viure humilment, renunciants als béns materials.
Jesús va morir crucificat quan tenia 33 anys, perquè ni les autoritats romanes ni les jueves no acceptaven lo que predicava.
Els seus seguidors varen ser perseguits i qualquns també varen morir crucificats.


L'EXPANSIÓ DEL CRISTIANISME

Després de la mort de Jesús, els apòstols (els  seguidors de Jesús), varen difondre el cristianisme per tot l'imperi. A finals del segle I d.C. el cristianisme ja havia arribat a Hispània.

Els primers cristians varen ser perseguits i martiritzats.

Al segle IV, l'emperador Constantí va autoritzar el cristianisme i, al cap d'uns quants d'anys, es va convertir en la religió oficial de l'imperi.





PREGUNTES PER CONTESTAR SOBRE EL TEMA


Pàg. 85 del llibre Per contestar (1-2-3-5)


Pàg. 87 del llibre Per contestar (1-2-3-4)


Pàg. 88 del llibre Per contestar (1-2)


Pàg. 93 del llibre Per contestar (1-2-3-5)


Pàg. 96 Completa el resum



Practica competències bàsiques.

Pàg. 98-99  Exercicis (1-2-3-4)